L’any 2022, gràcies a la mesura que obliga a destinar el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatge assequible, l’Ajuntament va poder adquirir, a través del dret de compra preferent d’habitatge protegit, vuit habitatges amb pàrquing i traster al districte de Sant Andreu que passen a formar part del parc de lloguer públic de la ciutat.
L’adquisició d’aquests habitatges demostren la necessitat i importància de la normativa del 30%, ja que aquests pisos concretament, es troben el barri de Els Indians, en el qual no hi ha ni habitatge públic, ni solars disponibles, i per tant és una de les zones especialment afavorides per la norma.
Ara sembla que el govern del PSC de Jaume Collboni vol eliminar aquesta mesura amb el suport de Junts. Eliminar aquesta normativa acontentaria al lobby immobiliari, però tal com ha assenyalat l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) suposaria un seguit “d’efectes negatius” per als veïns i veïnes si l’Ajuntament de Barcelona modifica la mesura del 30%.
L’estudi d’IDRA determina que eliminar l’obligació a destinar el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatge assequible implicaria renunciar a un total de 18.827 habitatges de protecció oficial (HPO) potencials.
L’eliminació de la mesura del 30% plantejada per Collboni, assenyalen des d’IDRA, generaria un guany “extraordinari” als inversors obrint la porta a l’especulació i augmentaria el risc d’expulsió del veïnat. De fet, les entitats socials com la PAH o el Sindicat de Llogateres han declarat que la reserva del 30% per a habitatge social funciona i demanen a l’Ajuntament de Barcelona més recursos per fer complir la mesura, evitar fraus i han denunciat l’intent de l’alcalde Collboni de desactivar la mesura del 30% de la mà de Junts i el lobby immobiliari de boicotejar una mesura que s’ha demostrat efectiva.
En aquest sentit, cal recordar que Barcelona no és l’única ciutat on s’aplica aquesta mesura. A París on fa més temps que s’aplica ha demostrat ser molt efectiva. El creixement d’habitatges socials entre 2006 (inici de la mesura) i 2017 és del 101%. Tant és així, que s’ha elevat a 50% la reserva destinada a habitatge social.
És evident que la norma del 30% és complementària a la resta de polítiques d’habitatge, però té elements importants com el cas dels habitatges del Districte de Sant Andreu aconseguit en ser pràcticament l’única manera de generar habitatge públic de lloguer en barris com Els Indians. L’eliminació de la mesura plantejada pel PSC, amb el suport de Junts, afectaria més els barris més necessitats d’aquest tipus de pisos socials.
No vull acabar aquest article sense fer referència a un element molt important de la mesura del 30% i és que es tracta d’una norma molt redistributiva, ja que el 90% de les promocions que es veuen afectades pel 30% es tracta d’edificis on els seus propietaris són grans tenidors, fet que promou una redistribució de la riquesa i posa traves a l’especulació així com deixar desprotegits gairebé 4.000 edificis i els veïns i veïnes que avui hi viuen i és la seva llar.
La norma de reserva del 30%, és en definitiva una mesura redistributiva i democratitzadora, només cal recordar les declaracions d’Elena Massot, vicepresidenta de l’Associació de Promotors de construcció de Catalunya, contrària a la mesura per què limita la capacitat d’especular, que s’ha atrevit a plantejar que cal flexibilitzar la norma i que els blocs d’habitatges en què es barregin pisos de lliure mercat i habitatges de protecció oficial es construeixin amb dues portes i escales segregades per què les persones amb rendes altes no hagin de compartir amb persones que accedeixen a pisos protegits.
També ha dit que no tothom pot quedar-se a la ciutat i qui per renda no pugui accedir a un habitatge al seu barri que marxi de la ciutat. Destinar un 30% dels nous pisos a fer habitatge protegit com en el cas dels adquirits per l’Ajuntament al Congrés i Els Indians permet no només l’oportunitat de tenir una llar sinó que els veïns i veïnes poden continuar vivint als seus barris i a la seva ciutat.