L’enquesta sobre habitatge del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicada aquesta setmana, constata el suport majoritari de la població a les mesures per contenir l’especulació immobiliària. El 72% dels catalans està a favor de limitar els pisos turístics i regular el preu dels lloguers, dues eines centrals en el debat públic sobre habitatge. A més, el 94% veu amb bons ulls el pla del Govern per construir 50.000 habitatges públics d’aquí al 2030.
El malestar amb la situació actual és gairebé unànime: el 90% dels enquestats considera molt difícil accedir a un habitatge adequat a les seves necessitats, i el 89% creu que això afecta negativament la qualitat de vida. Els joves en són els principals damnificats: la meitat dels menors de 40 anys afirmen que la crisi de l’habitatge impacta directament en el seu dia a dia.
Un dels punts més destacats de l’enquesta és el rebuig generalitzat a entendre l’habitatge com una simple mercaderia. El 57% el considera un dret bàsic, i només el 10% defensa que s’ha de poder fer negoci lliurement. Entre els menors de 25 anys, la visió es divideix amb una bretxa de gènere notable: el 71% dels homes joves veuen l’habitatge com una forma de lucre, mentre que la majoria de dones rebutgen aquesta idea.
El desplaçament forçat també apareix com un risc real: un de cada quatre catalans podria haver de canviar de lloc de residència per culpa del mercat de l’habitatge. Ja en els últims cinc anys, el 13% de la població s’ha vist obligada a canviar de barri o de municipi, una dada que evidencia la pressió del mercat sobre la vida quotidiana.
Finalment, la propietat continua sent un ideal inabastable per a moltes persones: tot i que el 74% veu tenir un habitatge en propietat com un objectiu vital, només el 45% dels catalans en tenen un, i més de la meitat no n’heretaran cap. El somni de la propietat xoca amb la realitat d’un mercat cada cop més inaccessible.