La Festa Major de Sants va començar aquest dissabte 23 d’agost amb un pregó carregat de contingut polític, teatralitat i crítica social. La companyia La Calòrica, coneguda per la mirada àcida sobre el poder i els mecanismes socials, va ser l’encarregada de donar el tret de sortida a una de les festes més combatives de la ciutat. Com és habitual al barri, l’inici de la celebració no va ser només un acte protocol·lari: va ser també una finestra oberta a la denúncia veïnal, a l’inconformisme ia la reivindicació d’una ciutat més justa. El Parc de L’Espanya Industrial, completament ple, va vibrar amb les paraules de les pregoneres… i també amb les esbroncades a la regidora del PSC, Raquel Gil.
El pregó va començar amb els parlaments de la presidenta del Districte, Jess González (Barcelona en Comú), i de la Federació de Festa Major de Sants, amb la seva presidenta, Aina Puerto, al capdavant, que van agrair la implicació d’entitats i voluntariat. Tot seguit, La Calòrica va pujar a l’escenari i va desplegar un discurs teatralitzat que apel·lava a la memòria de barri, a la cultura crítica i a la necessitat de protegir el teixit veïnal davant de les dinàmiques de mercantilització de la ciutat. En un to irònic i mordaç, van fer referències vetllades al model de ciutat actual, a la pèrdua d’espais comuns ia les prioritats de les administracions.
“Nosaltres fem teatre per parlar del món, però també per incomodar el poder”, va dir una de les actrius en un dels passatges més aplaudits. La Calòrica no només va parlar de cultura, sinó de dignitat, de lluita, de classe i de futur. Van defensar l’art com a motor de canvi i van assenyalar la hipocresia dels que promocionen la cultura mentre retallen drets. A més, van fer un crit simbòlic contra la barbàrie del genocidi palestí a càrrec d’Israel. Les seves paraules van connectar amb l’esperit històric de les festes de Sants, marcades des dels inicis per l’autogestió, la crítica social, la solidaritat i la defensa del que és comunitari.
El moment de més tensió va arribar amb la intervenció final de la regidora del Districte, Raquel Gil (PSC). Una part significativa del públic va respondre amb esbroncades i crits mentre l’edil intentava parlar. Entre la multitud, destacaven cartells i samarretes dels socorristes de les platges de Barcelona, que denunciaven la precarietat de les condicions laborals i la manca de negociació per part de l’Ajuntament. “Volem solucions, no excuses”, se sentia entre el públic. També s’hi van sumar veïns i veïnes de Sants que acusen el govern de Collboni de manca de diàleg i de bloquejar processos participatius.
Les protestes no van ser aïllades ni improvisades. Durant els darrers mesos, s’han acumulat tensions entre entitats del barri i l’actual equip de govern, especialment per la seva actitud unilateral en decisions urbanístiques i pel desmantellament de canals de participació. A això se suma el conflicte amb els socorristes, que denuncien contractes precaris, manca de personal i el desinterès institucional davant de les seves reclamacions. La plaça esdevingué així un termòmetre d’un malestar que no deixa de créixer.
Aquest clima de protesta ja s’havia manifestat pocs dies abans al pregó de la Festa Major de Gràcia, on diversos regidors del PSC van ser rebuts amb una sonora xiulada. La situació es repeteix ara a Sants, deixant clar que no es tracta de fets aïllats, sinó un símptoma de desconnexió entre el govern municipal i el teixit social dels barris. Les festes populars, històricament espais d’expressió lliure i crítica, tornen a actuar com a altaveu d’un veïnat que no es resigna.
Tot i el moment tens, la jornada va transcórrer sense incidents i amb una participació massiva. Després del pregó, van començar les activitats culturals, musicals i festives organitzades per desenes de comissions de carrer, entitats i col·lectius. La Festa Major de Sants, un any més, es reafirma com un exemple de comunitat viva, que no renuncia ni a la celebració ni a la denúncia. Perquè a Sants, la festa també és lluita.