La nova normativa de convivència impulsada pel govern del PSC amenaça amb canviar profundament la vida comunitària de Gràcia. La mesura endureix les condicions per organitzar activitats culturals, festives i populars a places i carrers, amb nous límits horaris, restriccions a activitats nocturnes i més requisits tècnics i burocràtics per a les entitats.
Diverses associacions veïnals, culturals i socials alerten que la normativa acaba posant al mateix nivell activitats comunitàries i problemes derivats de la massificació turística i dels usos privats de l’espai públic. Consideren que el PSC està carregant sobre el teixit associatiu les conseqüències d’un model de ciutat que ha prioritzat durant anys el turisme i la privatització progressiva dels carrers i places.
Una de les principals preocupacions és que moltes activitats que donen vida al barri i financen projectes comunitaris quedaran molt més limitades. Vermuts populars, àpats de festa major, barres o activitats culturals podrien veure’s afectades per restriccions que moltes entitats petites difícilment podran assumir.
El malestar també ve pel fet que la normativa no diferencia entre barris amb realitats molt diferents. A Gràcia, la cultura popular no és una activitat puntual: forma part de la identitat del barri i de la seva vida quotidiana. Les places, els carrers i les festes són espais de trobada, cohesió social i xarxa comunitària construïda durant dècades.
Diversos col·lectius insisteixen que cal garantir el descans veïnal i reduir els impactes negatius del soroll, però reclamen que això no es faci ofegant la cultura popular ni dificultant les activitats que la fan possible. Defensen que la convivència no es pot construir limitant només el teixit associatiu mentre els grans interessos privats i turístics continuen ocupant cada cop més espai públic.
També denuncien que el PSC torna a optar pel camí fàcil: facilitar sempre la vida al sector privat mentre es limita l’activitat comunitària gratuïta, la que genera xarxes d’autoorganització, cohesió social i vida de barri. Alerten que darrere d’aquest model hi ha una ciutat cada cop més individualitzada i orientada al consum, on qui no pot pagar acaba expulsat per la gentrificació.
La preocupació entre les entitats és que, sota el discurs de la regulació i la convivència, Gràcia perdi progressivament una part essencial de la seva ànima comunitària i cultural.