La distància entre l’Ajuntament i la ciutadania es mesura en situacions concretes: una petició que queda sense resposta, una reunió que no arriba o un espai de participació que s’ajorna sense explicacions suficients. Quan aquestes situacions s’acumulen, el diàleg es debilita i creix la sensació que les institucions s’allunyen dels problemes quotidians dels barris.
Veïnes que esperen una resposta durant mesos, entitats que han d’insistir per aconseguir una reunió, taules i consells sectorials amb poc contingut o compromisos que queden pendents de seguiment. Són pràctiques que desgasten la confiança en l’administració i dificulten la feina de les persones que s’impliquen en la vida comunitària.
Barcelona té una llarga tradició d’organització veïnal. Moltes de les conquestes que avui defineixen la ciutat —equipaments, espais públics, serveis i drets— són fruit de la insistència i el compromís dels seus barris. Governar aquesta ciutat exigeix reconèixer aquest teixit associatiu, facilitar-ne la participació i escoltar-lo també quan qüestiona les decisions municipals.
Darrere de cada petició hi ha persones que dediquen temps i esforços a millorar el seu entorn. Quan l’Ajuntament les deixa sense resposta, desgasta aquesta implicació. Una ciutat perd molt quan el seu veïnat acaba pensant que participar no serveix de res.
En aquest context, la suspensió o l’ajornament de consells de barri i audiències públiques amb motiu de la convocatòria electoral accentua aquesta distància. Aquests espais permeten preguntar, reclamar, fer propostes i demanar explicacions. Interrompre’ls exigeix una justificació concreta i alternatives perquè la ciutadania pugui continuar exercint aquests drets.
La normativa electoral estableix límits a la comunicació institucional i als actes de promoció de la gestió dels governs durant el període electoral. Cal respectar aquests límits i explicar amb claredat com afecten cada convocatòria, evitant que es converteixin en una justificació genèrica per aturar el diàleg amb el veïnat.
Si cal adaptar els continguts o el format de les sessions, s’ha de fer. Els problemes d’habitatge, mobilitat, accessibilitat o manteniment de l’espai públic continuen durant una campanya electoral. I les persones afectades continuen necessitant interlocutors, explicacions i respostes.
Els consells de barri i les audiències públiques tenen una funció democràtica que l’Ajuntament ha de preservar: permetre que la ciutadania interpel·li els seus representants, aporti coneixement sobre el territori i faci seguiment de les decisions públiques. La seva utilitat depèn que hi hagi informació accessible, respostes concretes i continuïtat en els compromisos adquirits.
Aquesta responsabilitat correspon a qualsevol govern municipal, sigui quin sigui el seu color polític. Escoltar i retre comptes formen part de la feina de governar durant tot el mandat, també quan hi ha eleccions.
Barcelona necessita una administració accessible, que respongui i que assumeixi el diàleg amb els barris com una part essencial del servei públic. Per això cal mantenir actius els espais de participació a tots els districtes i explicar amb transparència qualsevol canvi que els afecti.
El veïnat té dret a saber què es decideix, per què es decideix i com pot intervenir-hi. Cuidar aquest dret és cuidar la democràcia quotidiana de la ciutat.
Barcelona té dret a ser escoltada cada dia, també quan hi ha eleccions.