El malestar emocional s’ha convertit en una autèntica emergència a Catalunya. Una de cada quatre persones majors de 14 anys pateix tristesa, ansietat o irritabilitat, i una de cada deu té depressió moderada o greu. El col·lapse dels serveis públics fa que molts joves, especialment dones, deixin la teràpia per motius econòmics: dues sessions mensuals poden suposar fins al 15% dels seus ingressos. Mentrestant, les dades són esfereïdores: entre 2008 i 2022, els trastorns mentals en joves s’han duplicat i l’ús d’antidepressius en menors de 15 anys s’ha multiplicat per 3.
Els serveis públics de salut mental segueixen molt per sota del que recomana la comunitat internacional. Catalunya només compta amb 9,5 psicòlegs per cada 100.000 habitants, quan l’OCDE en recomana 24. Això explica esperes de mesos per una primera visita que sovint no arriba ni a la mitja hora. El sistema només dona accés preferent a casos molt greus, i molts altres pacients queden atrapats en un llimb assistencial. Tot plegat afavoreix l’abús de psicofàrmacs: només a Catalunya es prescriuen mig milió de receptes mensuals d’ansiolítics.
Tot i això, hi ha alternatives que funcionen. El projecte PsycAP, impulsat a l’Estat espanyol i aplicat a diverses comunitats autònomes, ha demostrat que set sessions grupals poden reduir l’ansietat i la depressió en un 70% amb només 27 euros per sessió. A escala internacional, el Regne Unit i Noruega han demostrat que invertir en psicòlegs no només millora la salut, sinó també la productivitat i l’ocupabilitat. A Noruega, cada 0,09 € invertits en teràpia suposen un retorn de 0,5 €.
Catalunya ha fet un primer pas amb la creació dels referents de benestar emocional i comunitari (RBEC), presents des de 2021 a gairebé tots els CAP. Aquestes figures —majoritàriament psicòlogues— atenen casos lleus i impulsen teràpies grupals per a malestar laboral, dol, fibromiàlgia o gènere. També treballen amb escoles, entitats i barris per fer prevenció i acostar recursos a la ciutadania. Però els joves, el col·lectiu més afectat, segueixen sent els més reticents a demanar ajuda.