Les famílies del Bloc 26 de Gener, situat al número 16 del carrer 26 de Gener de 1641, a Sants-Montjuïc, fa quatre anys que viuen sota l’amenaça de perdre casa seva. Des que una empresa immobiliària va adquirir l’edifici el 2022, les veïnes denuncien pressions per abandonar els habitatges, negatives a renovar els contractes de lloguer i un deteriorament de les condicions de vida. Davant d’aquesta situació, Barcelona en Comú presentarà aquest dimarts 27 d’octubre una proposició al Consell Plenari del Districte, consensuada amb les famílies afectades, el Sindicat de Llogateres i el Grup d’Habitatge de Sants, per reclamar una intervenció municipal urgent que garanteixi la seva continuïtat al barri.
El conflicte va començar el 2022, quan la immobiliària Urba Fix & Flip va comprar la finca per uns 500.000 euros, segons expliquen les veïnes. L’empresa, administrada per l’empresari Santi Vernet, es dedica al conegut com a flipping immobiliari: comprar propietats, reformar-les i revendre-les ràpidament a preus superiors. Segons va publicar El Salto, la propietat ja havia venut un habitatge de la segona planta i un antic local comercial reconvertit en pis per una suma conjunta superior als 800.000 euros. Mentrestant, les famílies que continuen vivint a l’edifici denuncien que la propietat es nega a renovar els seus contractes. La proposició municipal també vincula actualment la finca a la societat Magna Activa Global SL, d’acord amb la informació facilitada pel veïnat.
Entre les persones afectades hi ha famílies amb infants menors d’edat, persones en situació de vulnerabilitat i veïnes que fa més de quinze o trenta anys que viuen al barri. Un dels casos més delicats és el de Mohammed, que viu a l’edifici des del 2013 amb la seva dona i quatre fills menors. El seu contracte va finalitzar el 2022 i, malgrat continuar pagant mensualment el lloguer, va rebre una ordre de desnonament amb data prevista per al passat 15 d’octubre. La situació judicial actual de la família no ha quedat confirmada. En declaracions a El Salto, Mohammed explicava la desesperació de buscar una alternativa sense trobar-ne: «Estem buscant pis, però no trobem res». La família també havia recorregut als serveis socials per intentar accedir a un habitatge d’emergència.
Les denúncies del veïnat no es limiten a l’amenaça de desnonament. Les famílies asseguren que van passar gairebé set mesos sense aigua corrent a conseqüència d’unes obres a la planta baixa de l’edifici. Segons el seu relat, els treballs de reforma van malmetre les canonades l’octubre del 2025, obligant les persones residents a comprar garrafes d’aigua i a recollir-ne d’una font pública per poder rentar-se. Entre les afectades hi havia una dona en tractament oncològic. Les veïnes també denuncien visites freqüents d’agents comercials, obres prolongades i incerteses sobre l’estat de conservació d’un immoble de notable antiguitat.
Foto: El Salto
«Hem hagut d’aprendre a resistir», explicava Rachida, una de les veïnes, en declaracions a El Salto. La incertesa residencial ha transformat completament la vida quotidiana de les famílies. Les persones afectades han hagut d’organitzar-se, participar en assemblees, buscar assessorament jurídic i acudir a mobilitzacions per defensar els seus habitatges. «Vivim en un estrès constant. Abans ho amagàvem als nens, però ara amb totes les pancartes és impossible», relatava Rachida. Les famílies també denuncien que les alternatives de reallotjament plantejades per la propietat, incloses opcions fora de Barcelona, no garanteixen que puguin mantenir els vincles familiars, escolars i comunitaris construïts durant anys.
Davant d’aquesta situació, Barcelona en Comú ha acordat amb les famílies i els col·lectius que les acompanyen una iniciativa per exigir que el govern del Districte assumeixi un paper actiu en la resolució del conflicte. La proposició que es debatrà aquest dimarts reclama una intervenció urgent i coordinada entre els serveis municipals d’Habitatge i Serveis Socials per analitzar la situació judicial i residencial de cada família, activar els mecanismes de protecció disponibles i evitar que siguin expulsades del barri. També exigeix una mediació efectiva amb les societats propietàries o gestores de la finca, amb la participació directa del veïnat, el Sindicat de Llogateres i el Grup d’Habitatge de Sants. L’objectiu és aconseguir la continuïtat dels contractes de lloguer en condicions legals i econòmicament assumibles.
La proposta també reclama inspeccions municipals per comprovar les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’edifici. Barcelona en Comú demana que els serveis tècnics investiguin les incidències relacionades amb el subministrament d’aigua, les possibles deficiències estructurals i l’estat general de conservació de la finca. A més, insta el govern municipal a garantir que totes les famílies rebin assessorament sobre les mesures estatals vigents de protecció davant dels desnonaments i de pròrroga dels contractes de lloguer. El text estableix que, si la iniciativa s’aprova, el govern del Districte haurà d’informar els grups municipals de les actuacions realitzades en un termini màxim d’un mes.
El conflicte del Bloc 26 de Gener no és un cas aïllat a Sants. A només uns carrers de distància, les veïnes del Bloc Salou, al número 7 del carrer Salou, també s’han organitzat contra una operació immobiliària impulsada per Second House, una empresa dedicada a la compra, reforma i revenda d’habitatges. En aquest cas, dues veïnes de 65 i 73 anys, amb gairebé tres dècades de residència a l’edifici, denuncien que la nova propietat es nega a renovar els seus contractes. Tots dos blocs compten amb el suport del Sindicat de Llogateres i del Grup d’Habitatge de Sants, que reclamen mesures per frenar les compres especulatives d’edificis residencials.
La situació coincideix amb el debat polític sobre la regulació de la compra especulativa d’habitatges a Catalunya. Després de l’acord entre el PSC i els Comuns per impulsar una normativa que limiti aquestes operacions, el Consell de Garanties Estatutàries va qüestionar la constitucionalitat d’alguns aspectes de la proposta per la seva possible afectació al dret de propietat. El dictamen, que no és vinculant, va portar el Govern a anunciar modificacions del text.