Fa uns mesos el govern municipal del districte de Sant Martí va anunciar la seva voluntat de canviar el nom de l’actual biblioteca del Besòs i el Maresme, que avui porta el nom de Ramon d’Alòs-Moner (historiador i bibliotecari), per dedicar-la a l’escriptora Ana María Matute. La proposta provenia del Consorci de Biblioteques.
La decisió es va presentar gairebé com un fet consumat. Però ben aviat van aparèixer veus al barri que demanaven obrir el debat. Algunes entitats i veïnes van fer propostes com la de Carme Karr, periodista i escriptora, pionera del feminisme a Catalunya, o Joana Raspall, poeta i bibliotecària, defensora del català. Altres van demanar mantenir el nom actual i van qualificar la decisió com un segrest de la identitat del barri.
Davant d’aquestes discrepàncies, el govern va portar la qüestió al Consell de Barri i, arran del debat generat, es va comprometre a fer una consulta ciutadana perquè el veïnat pogués decidir. Semblava una sortida raonable i que seguía una via ja utilitzada a Sarrià per posar nom a la seva biblioteca, que finalment es va dir J.V. Foix per decisió del veïnat.
Però finalment el govern s’ha fet enrere i ha decidit mantenir el nom actual de Ramon d’Alòs-Moner. Potser aquesta és una bona decisió. El problema no és tant si ho és o no, sinó per què hem arribat fins aquí. Per quin motiu es va decidir canviar el nom actual? És evident que no era una demanda del barri. És que aquest bibliotecari no mereixia mantenir el nom al nou equipament? I per què renuncien al compromís públic de fer una consulta ciutadana que ja s’havia anunciat?
Aquest procés hauria estat una oportunitat per donar a conèixer totes les propostes i debatre-les abans de prendre una decisió col·lectiva.
Aquest recorregut evidencia, un cop més, les formes del govern del PSC al districte: el diàleg només apareix quan el conflicte que s’ha generat acaba esclatant. Si des del principi s’hagués escoltat el barri, probablement tot això no hauria passat.
En política —i especialment en la dels barris— hi ha un consell senzill: escolta abans de decidir.