La Guàrdia Urbana de Barcelona va entregar aquesta setmana una notificació de desnonament a la família que resideix al taller del carrer Farigola 3 de Vallcarca, amb un termini de tan sols 24 hores per abandonar el local. Així ho denuncia l’Associació Veïnal Som Barri en un vídeo publicat als seus canals, en el qual una portaveu veïnal explica en primera persona les circumstàncies de la notificació i adverteix el govern municipal que el barri respondrà de forma col·lectiva si s’executa el desnonament sense cap solució habitacional. L’immoble és de titularitat municipal i forma part d’un conflicte que afecta 30 persones residents en tres finques municipals: la nau industrial del número 3 del carrer Farigola i els edificis situats als números 83 i 87bis de l’avinguda de Vallcarca.
El desnonament es produeix pocs dies després que el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, donés per tancada la mediació que el propi alcalde Collboni li va encarregar a l’octubre del 2025. Aquestes solucions són el resultat de sis mesos de mediació entre la Sindicatura i l’Ajuntament. De les 30 persones, 28 complien els requisits de vulnerabilitat; d’aquestes, la meitat va acceptar la reubicació i l’altra meitat no. Som Barri denuncia al vídeo que el PSC va trencar la negociació de forma unilateral i abrupta, amb una trucada a les 9 de la nit, i que l’Ajuntament es nega a obrir la taula urbanística on el veïnat ha de decidir el futur del barri.
El cas de la família de Farigola 3 concentra una dimensió d’arrelament que les entitats veïnals consideren innegociable: la unitat familiar inclou dues criatures, els pares i els avis, tots amb vincles de vida a Vallcarca i l’economia dels quals depèn del reciclatge de ferralla. Membres de la comunitat gitanoromanesa han explicat als mitjans locals que es dediquen a la recollida de ferralla i treballen entre 11 i 12 hores al dia, amb fills escolaritzats al barri. Som Barri exigeix a l’Ajuntament que obri dos dels 13 pisos municipals disponibles a Vallcarca perquè la família pugui continuar al seu entorn, i adverteix que qualsevol proposta que no contempli l’arrelament al barri i el model de vida de la família és una expulsió encoberta de la comunitat gitanoromanesa.
Organitzacions de drets com l’Observatori DESCA i Irídia han estudiat possibles vulneracions de drets recollits en normativa internacional, estatal i autonòmica, subratllant que la primera i més clara afecta els drets dels menors implicats. Els immobles van ser expropiats pel consistori l’any 2015 i, després de romandre buits durant anys sense que l’Ajuntament els destinés a cap ús social, el 2019 el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca hi va entrar i els va cedir a famílies vulnerables. El moviment veïnal de Vallcarca, que des de fa anys articula resistència davant el pla urbanístic que amenaça el teixit social del barri, ha avisat el govern municipal que si s’executa el desnonament sense una solució habitacional digna, la resposta serà col·lectiva i organitzada.