L’associació de turisme sostenible Aethnic, ubicada a la sala Perequartu de Can Ricart, ha organitzat aquest divendres 14 de novembre una jornada sobre Turisme regeneratiu a Ca l’Alier que ha deixat una imatge clara: el PSC, que governa tant Barcelona com la política turística del país, comença a modificar el discurs, però el canvi de model encara sembla lluny.
La directora de Turisme de l’Ajuntament, Judit Romeva (PSC), va afirmar que el turisme “ha arribat a un límit” i que cal “reduir la massificació i la concentració territorial”. Paraules que, fins fa poc temps, haurien semblat impensables en boca del partit que sempre ha defensat la promoció del turisme com a motor econòmic de la ciutat.
No és la primera vegada que el PSC arriba tard: el 2018 el president Sánchez es va comprometre, amb l’alcaldessa Colau a regular els preus del lloguer i va caldre esperar sis anys per veure-ho fet realitat. Ara, amb el turisme, tornarà a passar el mateix: el relat canvia, però la inacció passada i present pesarà.
A la taula rodona Turisme sota pressió, els representants del PSC (el subdirector de Turisme de la Generalitat Xavi Font, i el comissionat de Turisme de l’Ajuntament, Jose Antonio Donaire) han reconegut que el model actual ve de 50 o 60 anys d’una política centrada en la promoció. “Ara ens hem adonat que on van els turistes hi viu gent”, ha afirmat el subdirector de Turisme. De nou, arriben tard, i continua sonant a greenwashing quan al mateix temps, tant Generalitat com Ajuntament impulsen la nova ampliació de l’aeroport, que podria portar 20 milions de turistes més a la ciutat.
Des del moviment social, la realitat s’ha expressat amb molta més contundència. L’Eva Vilaseca (representant de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial) ha remarcat que el model turístic és insostenible i “caducat”, amb dades demolidores com que només cinc empreses concentren el 30% de les emissions al nostre territori, majoritàriament provinents de l’aviació.
A la pregunta central de “si les polítiques de salut i educació s’adrecen a la ciutadania, a qui s’adrecen les polítiques de turisme?”, Ernest Cañada (Alba Sud) ha plantejat que sense posar la vida dels veïns al centre, el model és inviable. L’expulsió residencial, la precarització laboral i les desigualtats en l’accés al lleure així ho demostren. Ha recordat el cas de les Kellys: treballadores als hotels amb jornades impossibles, sous de misèria i habitacions que costen 2.000 euros la nit.
Des del públic han sorgit noves preguntes: “de qui és l’espai públic? Com s’ha de gestionar? I qui paga el cost de l’ús turístic del carrer?”. Cada vegada més veus reclamen fiscalitat específica per reduir la pressió turística i retornar espai i tranquil·litat als barris.
La ciutadania porta anys organitzada, i gràcies a aquesta pressió el PSC ha començat a canviar el relat. Ara falta el que realment importa: mesures valentes, coherents i justes per protegir els barris.