Aquest recorregut evidencia, un cop més, les formes del govern del PSC al districte: el diàleg només apareix quan el conflicte que s’ha generat acaba esclatant. Si des del principi s’hagués escoltat el barri, probablement tot això no hauria passat.
El fenomen dels assentaments no és nou, i la solució en casos anteriors, com La Perona al barri de La Sagrera, va ser la construcció de vivenda social i facilitar l’accés a una habitatge digne.
Des del públic han sorgit noves preguntes: “de qui és l’espai públic? Com s’ha de gestionar? I qui paga el cost de l’ús turístic del carrer?”.
Actualment tenim la majoria d’instituts del districte amb unes instal·lacions en un estat lamentable.
El 28 d’agost, el Turó de la Peira havia de ser una tarda de barri: criatures corrent per la plaça, avis xerrant a l’ombra i música flotant com roba estesa. Però en comptes de festa, van arribar ells: les botes, les sirenes, les armilles.
“Això no sortirà per la tele” és el comentari que més m’han fet des que faig contingut explicant els barris de la perifèria de Barcelona.
El govern del PSC posa en risc els Mercats de Pagès a Barcelona per un retard injustificat en la modificació en les ordenances i a partir del pròxim 7 d’octubre no es podran fer.
Fa uns dies, el meu Instagram es va incendiar amb una notícia del 20 minutos, on es deia que Barcelona multarà amb 500 € les veïnes que surtin al carrer amb una cadira a prendre la fresca. I amb el llop corrent per Instagram, tenim a en Pere el pastor fent una becaina.
Com a catalanoparlant, llegir que una petita obra teatral representada en un acte públic era catalanòfoba em va preocupar.
El Govern del Districte esconde a la ciudadanía que todos los proyectos de vivienda pública vienen del mandato anterior.
