El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure el 16 de juliol que el dret de la UE no s’oposa a la Llei orgànica d’amnistia aprovada a Espanya el 2024. El tribunal considera que l’adopció i l’aplicació d’una amnistia correspon als estats membres i accepta que la norma persegueixi reduir les tensions polítiques i institucionals i facilitar un procés de reconciliació a Catalunya.
La sentència descarta que la llei sigui incompatible, en termes generals, amb les normes europees examinades en els procediments sobre malversació i terrorisme. Tanmateix, el TJUE qüestiona un dels seus aspectes processals: els tribunals espanyols no poden quedar obligats a resoldre determinades responsabilitats econòmiques o actuacions prèvies dins d’un termini rígid de dos mesos quan hi hagi qüestions europees pendents.
La resolució representa un nou aval jurídic a una llei concebuda per treure el conflicte català dels tribunals i retornar-lo al terreny de la política. Barcelona en Comú ha defensat durant anys que un conflicte polític no es pot resoldre únicament mitjançant procediments judicials, sinó que necessita diàleg, negociació i acords capaços de reconstruir una convivència profundament deteriorada.
En aquest procés, els Comuns destaquen el paper de Jaume Asens, advocat i negociador de Sumar durant les converses per a la investidura. Asens va participar en les negociacions amb Junts i va defensar des del primer moment la viabilitat constitucional de l’amnistia, treballant per acostar unes posicions que, en alguns moments, semblaven gairebé irreconciliables.
L’aval europeu no significa, però, que la llei s’hagi aplicat plenament. En el moment de la sentència, més de 300 persones havien estat amnistiades d’un univers estimat d’unes 1.600 possibles beneficiàries. Els casos de dirigents com Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Jordi Turull continuaven pendents de recursos i de noves decisions judicials.
El Tribunal Constitucional ja havia avalat el nucli de la norma, tot i que va declarar inconstitucionals alguns apartats concrets. Després de les resolucions del Constitucional i del TJUE, el Tribunal Suprem ha començat a aplicar-la a antics membres de la Mesa del Parlament, responsables polítics i persones processades per protestes vinculades al procés. Des de Barcelona en Comú es reclama ara una aplicació completa i efectiva de la llei, respectant la funció legislativa de les Corts i evitant noves dilacions.